Vaig entrar a l'Inefc l'any 1992 i el 1993 passa el tren de l'oportunitat: l'únic gimnàs a Sentmenat es traspassa. Joves, decidits i amb vocació, ens hi tirem de cap. Primer cal obtenir el traspàs i ho faig descobrint una capacitat negociadora que desconeixia.
Era una aposta arriscada. El local, de la bodega de Sentmenat, era un "cuchitril" espantós. Una nau amb el sostre d'uralita, amb les mínimes divisions de l'espai i amb grans mancances, que tenia previsió propera de ser enderrocat.
La bodega ens assegurava dos anys i a mi em semblava temps suficient per començar i experimentar la viabilitat del projecte.
Amb un crèdit de 3.000.000 de pessetes li rentem la cara, canviem les màquines de musculació i paguem el traspàs que havíem negociat i un 20 de març de 1994 obrim les portes del nostre centre que seguint la tendència del moment anomenem pel meu nom de pila: GIM GEMMA.
El dia de la inauguració es va fer una cua de gent curiosa, alguns dels quals ja s'inscrivien i comencem a caminar!
EL PRIMER EQUIP.
En Manel, la meva parella, ofereix Karate i jo m'ocupo del Fitness i la gimnàstica artística. Ell tenia alta formació i gran vocació per aquest art marcial així que inicia la pràctica a Sentmenat i transita el camí cap a l'assoliment de nivell dels seus alumnes. Ho fa amb els principis morals i físics que aquest bell art requereix.
Aviat s'hi incorpora l'Anna Jordi.
Ens coneixem al Meta esports i em segueix a Sentmenat. Ella va ser durant molts d'anys un pilar fonamental per a mi, una professora estimada i reconeguda i una bona amiga. S'ocupava de fer classes de tonificació, d'Step i d'aeròbic i ho feia amb el seu propi estil que agradava i molt a les persones.
Un dia entra per la porta una noia que diu ser ballarina i que necessita millorar la flexibilitat. Era l'Anna Soriano. L'Anna era pura energia positiva, era ritme, era treball, era resolució i molt aviat li plantejo que es prepari professionalment per ajudar-me en les classes tant de nenes com d'adults. I ho fa. La recordo dirigir les seves primeres classes i com i de quina manera va evolucionar fins a esdevenir una instructora d'alt nivell tant professional com humà. També va ser una peça clau, en aquells inicis, en la base d'aquelles petites gimnastes que començaven el camí. Però el millor de l'Anna era ella mateixa. La seva amistat. Aportava aquella força i seguretat que t'impulsa i aquell suport que sents incondicional i per sempre. Hi era a les classes, les excursions i els entrenaments a l'Inefc i més tard a les competicions. Ella és present en tots els records d'aquella època. Va ser la meva millor amiga i un gran suport durant molts d'anys.
Més endavant -i quan l'edat li permet- incorporem a la Laia Casoliva. Era la meva Laia, la filla de la meva cosina i sentia un profund amor per ella. Era la meva família. La Laia s'havia format a l'Eulàlia Castañé i havia assolit un alt nivell tècnic i de competició, així que va aportar la possibilitat de pujar el llistó de les nostres aspiracions competitives. Altament tècnica i disciplinada, molt eficient i prou jove per a connectar amb les nenes, esdevé una peça clau i fonamental en el projecte.
Aquell primer equip, format per persones que comparteixen vocació i vida esdevé un èxit i tot, absolutament tot, evoluciona positivament.