La pràctica del Karate va ser simultània amb l'aparició a les televisions d'una noia dolça que posava en forma a les persones amb una nova tècnica que promocionava una actriu famosa, la Jane Fonda, inspirada en el treball de Kenneth Cooper i que es denominava "AERÒBIC".
Botava a totes hores. Al matí, amb el meu mallot de moda i davant d'una finestra que donava al col·legi de les "monges" i a la tarda, darrere del taulell de la botiga de la meva mare on treballava. No era conscient que em veien per la finestra fins que una dona m'ho va comentar. "És la meva germana la que vota a la finestra" li vaig dir, davant la cara d'esglai de la meva germana i les meves riallades (avui, a les reunions familiars, la meva germana encara ho menciona, com una de les ocasions on em volia literalment matar)
Els efectes de la pràctica es varen fer notar. Aquell cos que mai m'havia agradat massa, tot d'una agafava una forma esportiva. Els vestits em queien millor i jo estava molt més sana física i mentalment. Vaig ser conscient del poder de l'activitat física i l'esport i vaig saber que aquest era el camí que volia caminar i que volia ajudar a caminar a tantes persones com fos possible.
Mentrestant, la relació amb el Manel avançava i el somni del projecte d'un GIMNÀS a Sentmenat guanyava terreny en les nostres converses de futur.