Vàrem ser al gimnàs vell cinc anys.No és pas on, és amb qui i com. Cinc anys en aquell espai rudimentari, passant fred, i calor, sense comoditats, ni grans materials, però per alguna raó és un dels temps laborals més feliços. Només puc recordar música, rialles, somriure, amistat, vocació, il·lusió i treball.
Tot té un final.
Un dia la "bodega" em crida a reunió. Em notifiquen que volen vendre els edificis i em recorden el nostre pacte.
Haig de buscar un nou lloc on ubicar-me.
Un centre com el meu requereix una inversió molt elevada. Una inversió que ja havia fet una vegada a casa d'un altre. Ara, l'opció més raonable era invertir en la nostra pròpia. Això significava reubicar la botiga d'electrodomèstics de la meva mare i construir un gimnàs en aquell espai gran però poc pensat per la nova utilitat.
Operació titànica no, el següent!Treu, busca, posa, construeix, decideix, amunt, avall, Mare de Déu la que vàrem embolicar.
Finalment, teníem la botiga i el gimnàs ubicats i perfectament condicionats, i nosaltres ben rebentats!
Per fi, un març de 1999 obríem les portes d'aquella nova proposta que, amb el mateix bagatge humà, aportava molta qualitat en la comoditat i la forma.
Em recordo el dia abans d'inaugurar, pujant les escales cap a la planta superior i visualitzant les nenes de gimnàstica baixant, la seva alegria, la seva força i vaig saber que aquell espai aviat seria ple de vida.
Aquest projecte, en els seus inicis, també va resultar un èxit, en el context de la meva percepció d'èxit entès com a guanyar-me la vida sense renunciar al que, per a mi era prioritari: La meva família
