Les crisis!
No! El camí fins aquí no ha estat pas flors i violes sempre.
La vida és canvi constant i a mi m'ha costat sempre adaptar-me, sobretot quan les coses m'agraden com són.
La primera dificultat és encarar la primera competència. Un dia es parla que s'obrirà un altre centre. El gimnàs Arena. Una vegada superada la por inicial aprenc que la competència era una bona oportunitat per repensar, redissenyar, reubicar el meu projecte cap a allò que jo dominava: LA SALUT.
Més endavant haig d'encarar un revés difícil de gestionar pel que implica d'emocional. Tot el projecte de CLUB de gimnàstica es desintegra.
És, de llarg, l'experiència més dura viscuda per tot el patiment emocional que va comportar. Per totes aquelles nenes i nens, pel projecte creat i fet créixer amb tant d'amor i vocació, per les persones implicades...
Tocada quasi de mort va caldre revisar els errors, gestionar i avançar.
La següent circumstància que quasi em defenestra és la construcció del nou centre municipal. Diners públics contra economia modesta. Gran contra petit, David contra Goliat.
Va tocar de nou reinventar-se, redirigir, reubicar... i tot allò que ja sabia fer per l'experiència adquirida.
Quan ja semblava que no podia passar res més, passa allò que ni en els pitjors auguris de coses possibles de passar podia imaginar! La Pandèmia.
El gimnàs tancat, tots els associats perduts. I a començar de nou Gemma, que no ha estat res.
Una vegada més, de la crisi intentar fer oportunitat. Aquesta etapa ens impulsa al treball audiovisual i a les xarxes i ens permet ser a prop de la gent i ensenyar la nostra feina.
Ara, celebrant el 30 aniversari em pregunto si m'espera alguna cosa més a superar laboralment. Amb l'experiència viscuda ja no dono res per descartat. Una invasió extraterrestre, un forat en l'espai temps... qui sap!!
