El META ESPORTS, era màgia.
Elitista, innovador, amb unes instal·lacions difícils de trobar a prop, inicia el camí equivocant l'enfocament i la direcció. El seu propietari, aviat se n'adona i, hàbil i àgil, reencamina. Contracta part de l'equip directiu del DIR de Barcelona. S'emporta a l'Anna De la Vega com a directora executiva i a l'Omar com a director tècnic. En aquesta etapa és quan jo aparec de manera quasi casual demanant feina.
Vaig tenir la sort de formar part d'aquest gran projecte dirigit de manera magistral. L'Anna ens va transmetre, a qui ho va voler aprendre, amb un treball impecable de gestió de grup, a treballar, aspirar, i créixer cap a aquest concepte que impregnava qualsevol objectiu: L'EXCEL-ENCIA.
El seu director tècnic m'esperonava per assolir un repte que per a mi, la Gemma de cala Quiqueta, era impensable.
Vols tenir futur en aquesta feina? T'has de formar! No pots ser tota la vida una monitora! Tu pots, tu vals! Intenta accedir a l'Inefc. I jo, que ja havia saltat un obstacle important amb els cursos d'entrenadora, m'hi vaig tirar de cap.
Un llibre podria escriure d'aquella etapa! Decideixo preparar-me el mes de desembre i tinc les proves d'accés al març, així que cal fer una marató. I la faig!! Preparava les proves generals, les físiques i les específiques a la vegada que era mare i treballava.
l'INEFC.
Un dia, mentre m'apropo a les instal·lacions de l'Inefc per fer les proves específiques, tinc una revelació. Sento que estic entrant en la que serà la meva casa els pròxims anys. I així va ser.
Recordo que era a casa preparant la meva motxilla del primer dia. Teníem Natació a primera hora, gimnàstica femenina a segona, rítmica a tercera i judo a quarta. Cal dir que de totes les proves per entrar a Inefc en podíem deixar una i jo havia deixat Natació. Jo no era el que diríem una sirena. Nadava el just per sobreviure així que no disposava d'un equip glamurós de natació.
Un mallot negre per banyador i a última hora vaig recordar que necessitava un casquet. La meva mare em va deixar el seu. El recordo perfectament. Lila amb relleu de margarides.
Les Pi Cornell, vuit del matí i allí vaig jo, amb el meu súper look. Només entrar ja vaig imaginar que alguna cosa no quadrava. La resta venien vestits per l'ocasió. 40 persones amb cossos espectaculars vestits amb banyador i casquet speedo i jo amb les margarides.
Tot d'una, en Boixeda, el professor comença a donar ordres. Files! Ja! Us llanceu a l'aigua i nadeu fins a l'altre vora. Pim , pam, pim , pam... L'un darrere l'altre, fins que em va tocar a mi. Em vaig llençar a l'aigua i el que recordo és que vaig perdre el casquet. De fet, va sortir a la superfície el casquet abans que jo, que ho vaig fer després mig ofegada i amb la meva super melena arrissada enganxada a la cara. Davant meu en Boixeda em mirava desencaixat. Tot d'una sento: Com et dius? Gemma, em dic Gemma. Saps Gemma que hauràs de treballar molt per aprovar aquesta assignatura? I jo, amb els cabells a la cara i mig ofegada li vaig assentir amb el cap.
La primera experiència amb judo també va ser per explicar. 40 persones i el professor diu: PER PARELLES". Semblava que ho havien pactat. Tot d'una tothom tenia parella menys el Lacueva i jo. El Lacueva en feia tres com jo. Vàrem experimentar unes quantes claus de judo i jo anava pensat que m'havia rebolcat més amb aquell paio que no coneixia de res que amb la meva parella el darrer any. Tot d'una el tenia a sobre i tot d'una a sota. Va ser una experiència que vàrem recordar moltes vegades a riallades!
A l'Inefc es fa esport però també moltíssima matèria teòrica. El primer examen que vaig fer a l'Inefc va ser d'anatomia. La síndrome de l'impostor es va apoderar de mi. "Ara faré un bunyol d'examen i tothom sabrà que aquest no és el meu lloc".
Pel meu esglai vaig aprovar amb un notable. Cinc anys, que en el meu cas varen ser 6 que no canviaria per res del món. Tot i l'esforç a vegades inhumà, és una de les millors decisions i experiències de la meva vida i ha estat l'eina de formació que m'ha permès desenvolupar el meu projecte personal.