LA MARÍA JOSÉ:
Un dia apareix al centre una noia que ve de Barcelona.
És entrenadora de gimnàstica artística d'elit i ha vingut a viure a Sentmenat
Crec fermament que la vida et porta les coses que necessites. Cal estar atents. Són coses que poden passar desapercebudes. Moltes vegades és una persona que es creua en el teu camí. El secret està a reconèixer i donar entrada a allò que t'arriba.
Ella ha estat una d'aquestes persones.
Havia sigut entrenadora en equips olímpics.
Alta formació, molta experiència i molta vocació i la tenia davant meu oferint la seva col·laboració.
Era menuda, bonica, valenta i agosarada. Encara ho és. Vaig entendre que era un camí a seguir.
Tremendament honesta, sobretot implicada en allò que més importa, l'amistat i l'estima.
Ha estat un punt clau, una fortalesa impagable, en els moments més durs que estaven per venir.
Sempre al meu costat, a les verdes i a les madures. Incondicional amiga, sempre còmplice, sempre aquí.
Entrenant personetes, ajudant en l'organització o abrigant un cor malmès quan haig d'encarar un revés difícil de gestionar pel que implica sobretot d'emocional. El moment on el meu projecte de Club de gimnàstica es desintegra. Tot i que torno a començar de zero i me'n surto, haig de reconèixer que per la forma, per les persones, per l'inesperat, per tantes coses és, de llarg, la batalla laboral / emocional més dura fins ara superada ...
No puc sinó agrair tantíssima companyia, suport i treball.
No puc sinó agrair que encara, avui, sigui el meu espai de fortalesa i l'espatlla a la qual em recolzo infinites vegades. La meva amiga.
Però no ha estat ella sola. Tantes persones, moltes per sempre.
La Laia Casoliva, la meva família i peça imprescindible, l'Olga, la Núria Bigas, nenes de la pedrera, molt estimades i que ja exerceixen d'entrenadores i ella són presents en tot el procés de remuntada i agafen el relleu del club quan se'm fa impossible continuar sense perjudicar.
Elles són, amb la Núria Bigas al capdavant, les que, fins avui, han procurat la supervivència i qualitat, amb paciència i bona feina, de la gimnàstica artística a Sentmenat.
Va tocar passar a rereguarda i, tot i la nostàlgia pel camí recorregut cal avançar.
Una vegada entenc el club en les millors mans, toca passar pàgina.
Però una ment que projecta en una direcció, que creu en les pròpies possibilitats, que sent que pot ser útil i continuar oferint a Sentmenat projectes que aportin, aviat troba un camí a seguir.
LA CARMETA:
I un dia apareix al centre la Carmeta.Una altra d'aquelles persones que la vida posa al camí. Professora de dansa, psicopedagoga, educadora social i amb un "àngel"que es percep a l'instant.
Carmeta!! Vols fer dansa en el meu centre??
I aquesta, amics, és una altra bonica història que sens dubte un dia us explicaré.
