LA GENT GRAN.
Em recordo nena i mirant a la gent gran com el mirall d'allò que jo seria un dia.
Aquella supèrbia jove, a vegades injustament ofensiva, no la vaig tenir mai.
Ho he tingut sempre clar. Avui eren ells, jo seria demà.
Començo a treballar amb aquest col·lectiu a Sentmenat quan la necessitat d'espai pel club de gimnàstica em requereix un d'intercanvi amb l'ajuntament. Oferir un programa d'activitat física per gent gran.
Aquell primer grup ja em va fer adonar que, aquelles persones m'agradaven. La complicitat que es creava em generava sentiments molt positius i la millora que experimentaven em feia veure, de manera evident i palpable allò que tant havia predicat.
Un dia s'acaba tal com acostumen a acabar les coses lligades a institucions i política. Quan es produeix un canvi de govern.
La crisi del 2008 va ser demolidora. Canvia per complet tots els meus esquemes I m'obliga a sortir de la tan anomenada "zona de confort".
Un dia, passejant per Sabadell em trobo de cara amb en Joaquim. Era una persona coneguda i en aquell moment regidor de l'Ajuntament de Polinyà.
Em proposa treballar un programa d'activitat física per gent gran en aquesta població veïna.
Estic convençuda que la vida et porta allò que necessites, només cal reconèixer al missatger i acceptar l'oferiment.
Dic "SI "sense pensar-m'ho!
Es formen dos grups molt grans amb 2 nivells diferents i un tercer nivell per persones amb fibromiàlgia i dolors crònics.
Era un repte important. La gent gran esdevé un col·lectiu que necessita un bon treball terapèutic.
Accepto el repte i em preparo, investigo i treballo per fer el millor dels programes.
Aquesta experiència i el que comporta em representa un trampolí que m'impulsa a Dalt i endavant cap a un altre nivell professional que puc aplicar a totes les activitats i col·lectius.
Experimento models de sessions que finalment desemboquen en el mètode que avui desenvolupen al centre amb èxit. MSV, (Moviment, salut, vida).
I de nou sento digues-li química, digues-li màgia!
Recordo aquells anys amb tant d'amor, complicitat, amistat, alegria, aprenentatge com crec i estic segura que ells recorden.
Un dia s'acaba, com s'acaben les coses relacionades amb política i institucions. Quan es produeix un canvi de govern. Aquesta vegada amb la resistència, queixa i tristor dels avis i també la meva. Deixava enrere un moment de vida màgic.
Tinc mètode i experiència , així que un día giro la vista de nou al meu poble i penso que potser podria treballar aquell projecte aquí, amb la nostra gent gran, al meu poble.
Vaig trucar anys a la porta dels diferents governs. No va ser possible.
Però diuen que les coses passen quan han de passar i avui, per fi, puc treballar amb el col·lectiu de gent gran de Sentmenat a través de l'Esplai.
Espero, desitjo ser el màxim útil. Tinc el important repte d’ ajudar a prevenir malalties i en tot cas alleujar dolors al màxim de gent possible.
Sabeu aquell concepte tan important? El PROPÒSIT?, doncs jo tinc la sort de tenir-lo identificat i la sort més gran encara de poder treballar-hi.
Podria dir que tinc vocació per la gent gran, però ens oblidaríem dels anys d'entrenadora de nenes i nens, o de la feina que faig avui al meu centre amb adults de totes edats.
Crec que la vocació és el servei a les persones i ho faig a través de l'activitat física i la salut.
Tot i que, aquí, així, en privat, ara que ningú ens sent, haig de reconèixer una debilitat cap a aquest col·lectiu que, moltes vegades, amb tot el que ha aportat i continua aportant, no està prou visibilitzat i reconegut en la importància i forma que es mereix.