Ho diuen i segurament tenen raó.
Tots venim a aquest món a desenvolupar alguna tasca. No sempre és fàcil, no sempre és aviat que descobreixes els talents que t'han estat atorgats i trobes un camí per desplegar-los i posar-los al servei de la vida i el món.
Tenia poca edat quan vaig descobrir el poder de l'activitat física i l'esport.
Era jove quan vaig iniciar la meva formació professional en aquest àmbit i ja adulta -amb familia- quan decideixo que aquest és EL CAMÍ i estic disposada a seguir-lo fins a les últimes conseqüències.
De nena recordo aquells patis de l'escola amb jocs actius, fins i tot una mica salvatges. Moros i cristians, piles de gent, indis i americans, puño media manga, arrancar cebes...
Ostres! Quina sort vàrem tenir, com ens vàrem divertir!
Recordo les batalles campals nens contra nenes pel control de l'única pilota del pati. No hi va haver morts de miracle!!
I a casa? Els experiments amb LA VERTICAL varen tenir alguna conseqüència nefasta. Que li diguin a la meva germana Maria Antonia... o a la meva mare, la Conxita, que farta de veure revolcades i d'avisar-nos que lleparíem rematava els nostres plors (resultants del nostre joc) amb un bon aplaudiment al cul.
Així que no és d'estranyar que el primer esport que practico de manera exitosa i molts d'anys sigui EL KARATE! Jo ja apuntava maneres.
