Vàrem ser al gimnàs vell cinc anys.No és pas on, és amb qui i com. Cinc anys en aquell espai rudimentari, passant fred, i calor, sense comoditats, ni grans materials, però per alguna raó és un dels temps laborals més feliços. Només puc recordar música, rialles, somriure, amistat, vocació, il·lusió i treball.
Tot té un final.
Un dia la "bodega" em crida a reunió. Em notifiquen que volen vendre els edificis i em recorden el nostre pacte.
Haig de buscar un nou lloc on ubicar-me.
Un centre com el meu requereix una inversió molt elevada. Una inversió que ja havia fet una vegada a casa d'un altre. Ara, l'opció més raonable era invertir en la nostra pròpia. Això significava reubicar la botiga d'electrodomèstics de la meva mare i construir un gimnàs en aquell espai gran però poc pensat per la nova utilitat.
Operació titànica no, el següent!Treu, busca, posa, construeix, decideix, amunt, avall, Mare de Déu la que vàrem embolicar.
Finalment, teníem la botiga i el gimnàs ubicats i perfectament condicionats, i nosaltres ben rebentats!
Per fi, un març de 1999 obríem les portes d'aquella nova proposta que, amb el mateix bagatge humà, aportava molta qualitat en la comoditat i la forma.
Em recordo el dia abans d'inaugurar, pujant les escales cap a la planta superior i visualitzant les nenes de gimnàstica baixant, la seva alegria, la seva força i vaig saber que aquell espai aviat seria ple de vida.
Aquest projecte, en els seus inicis, també va resultar un èxit, en el context de la meva percepció d'èxit entès com a guanyar-me la vida sense renunciar al que, per a mi era prioritari: La meva família
EL CLUB DE GIMNÀSTICA
El club creixia en nombre de nenes i en nivell de competició. Calia buscar solucions als entrenaments. Vàrem intentar anar a l'INEFC amb autocar, però era impagable.
Un dia, una mare vinculada a l'escola de Can Sorts em comenta que potser puc buscar un acord amb l'escola perquè em cedeixin el gimnàs en horari extraescolar. Aquest acord cal fer-lo amb l'ajuntament i, amb el Batlle d'aquell moment, En Vilaró, acordem que podrem entrenar a l'escola oferint a canvi un PROGRAMA D'ACTIVITAT FÍSICA PER GENT GRAN gratuït que es practicava al meu centre.
Contenta, vaig fer la inversió que calia en grans aparells i endavant de nou!
Entrenem al meu centre privat tot el que podem. Preparació física, ballet, tècniques de terra, base de barra, base de salt... i a l'escola hi fem les paral·leles, els elements de Barra, salt i les diagonals de terra.
Quina felicitat! Entrenar a Sentmenat amb la comoditat que això representava.Soc incapaç de recordar tantes nenes i algun nen que varen passar pel nostre Club, Incapaç de descriure, per la seva magnitud, les vegades que es va repetir el cicle.
Miniaturetes que començaven amb la seva preciosa manera d'intentar una tombarella i que s'anaven convertint en personetes a la vegada que experimentaven la gimnàstica, cadascuna en els seus límits.
Fèiem gimnàstica i també intentàvem acompanyar als pares en la tasca d'educar aportant aquells valors de l'esport i de l'amistat. Era conscient que estàvem incidint en la formació d'aquelles personetes i calia ser molt acurat en els missatges, els exemples i les formes. Aquest era el primer objectiu.
Paral·lelament amb els canvis de centres I els nous acords, soc mare de la Júlia i més endavant, inicio els estudis de DOCTORAT. Dos anys presencials a l'INEFC de Barcelona.